Big Fish and Begonia
Big Fish and Begonia és una pel·lícula d’animació xinesa que ha trigat dotze anys en acabar-se. Ha estat una altra de les sessions de Sitges d’aquest any.
Llegiu-ne més...
Paradisos oceànics, d’Aurora Bertrana
Paradisos oceànics és un llibre preciós. La mirada d’Aurora Bertrana és neta, juvenil, allunyada de l’estil acadèmic d’alguns llibres de viatges que pretenen educar més que mostrar.
Llegiu-ne més...
‘Nem a apunyalar uns melons!
Psicosi és perfecta, i 78/52 ens ho recorda constantment. És una llàstima que el documental no es concentri en el que prometia.
Llegiu-ne més...
Tres llums, de Claire Keegan
Tres llums, de Claire Keegan, és una meravella. Una nena passa l’estiu a casa d’uns desconeguts, a Irlanda. Allà, a la vida senzilla de la casa, hi coneixerà una amabilitat i un amor desconeguts. I, aleshores, descobreix un secret.
Llegiu-ne més...
Arbres d’hivern, de Sylvia Plath
La poesia de Plath és molt confessional, i suposo que per això es nota que els vint poemes d’Arbres d’hivern estan escrits en una època difícil. Són més foscos i tristos que Ariel, i això que els d’Ariel no són poemes sobre piruletes i rius de xocolata.
Llegiu-ne més...
Oryx y Crake, de Margaret Atwood
Oryx y Crake, és una novel·la de ciència-ficció on el supervivent d’una catàstrofe que ha acabat amb la humanitat, reflexiona sobre la seva vida anterior en un món dominat per les multinacionals i els transgènics i sobre la seva relació amb Crake, un geni científic, i Oryx, una noia que l’obsessiona.
Llegiu-ne més...
Inside, bell, curt i absurd
Inside és molt malrotllero i preciós. El jugador comença la partida en un bosc, i ha de guiar un nen per una sèrie de pantalles, vigilant que no el descobreixin i resolent puzles no gaire difícils.
Llegiu-ne més...
La inocencia, de Felipe Polleri
La inocencia és una novel·la dividida en tres parts, i dues d’aquestes parts es diuen igual. L’acció passa a Montevideo, al barri benestant de Pocitos, en un edifici negre pintat de blanc, i el narrador és en Rodolfo, un nen boig.
Llegiu-ne més...
The Handmaid’s Tale, de Margaret Atwood, i la sèrie de Hulu
The Handmaid’s Tale em va encantar. És una distòpia diferent, amb una història més íntima que, per exemple, 1984. L’argument és molt interessant: a Gilead, els antics Estats Units, les dones es converteixen en un bé a causa d’una crisi de fertilitat.
Llegiu-ne més...
La vegetariana, de Han Kang
He devorat La vegetariana. En només dos dies, ja me l’havia acabat. Explica una història intensa, incòmoda i absorbent.
Llegiu-ne més...