Big Fish and Begonia
Big Fish and Begonia és una pel·lícula d’animació xinesa que ha trigat dotze anys en acabar-se. Ha estat una altra de les sessions de Sitges d’aquest any.
Llegiu-ne més...Big Fish and Begonia és una pel·lícula d’animació xinesa que ha trigat dotze anys en acabar-se. Ha estat una altra de les sessions de Sitges d’aquest any.
Llegiu-ne més...Paradisos oceànics és un llibre preciós. La mirada d’Aurora Bertrana és neta, juvenil, allunyada de l’estil acadèmic d’alguns llibres de viatges que pretenen educar més que mostrar.
Llegiu-ne més...Psicosi és perfecta, i 78/52 ens ho recorda constantment. És una llàstima que el documental no es concentri en el que prometia.
Llegiu-ne més...Tres llums, de Claire Keegan, és una meravella. Una nena passa l’estiu a casa d’uns desconeguts, a Irlanda. Allà, a la vida senzilla de la casa, hi coneixerà una amabilitat i un amor desconeguts. I, aleshores, descobreix un secret.
Llegiu-ne més...La poesia de Plath és molt confessional, i suposo que per això es nota que els vint poemes d’Arbres d’hivern estan escrits en una època difícil. Són més foscos i tristos que Ariel, i això que els d’Ariel no són poemes sobre piruletes i rius de xocolata.
Llegiu-ne més...Oryx y Crake, és una novel·la de ciència-ficció on el supervivent d’una catàstrofe que ha acabat amb la humanitat, reflexiona sobre la seva vida anterior en un món dominat per les multinacionals i els transgènics i sobre la seva relació amb Crake, un geni científic, i Oryx, una noia que l’obsessiona.
Llegiu-ne més...Inside és molt malrotllero i preciós. El jugador comença la partida en un bosc, i ha de guiar un nen per una sèrie de pantalles, vigilant que no el descobreixin i resolent puzles no gaire difícils.
Llegiu-ne més...La inocencia és una novel·la dividida en tres parts, i dues d’aquestes parts es diuen igual. L’acció passa a Montevideo, al barri benestant de Pocitos, en un edifici negre pintat de blanc, i el narrador és en Rodolfo, un nen boig.
Llegiu-ne més...The Handmaid’s Tale em va encantar. És una distòpia diferent, amb una història més íntima que, per exemple, 1984. L’argument és molt interessant: a Gilead, els antics Estats Units, les dones es converteixen en un bé a causa d’una crisi de fertilitat.
Llegiu-ne més...He devorat La vegetariana. En només dos dies, ja me l’havia acabat. Explica una història intensa, incòmoda i absorbent.
Llegiu-ne més...