Hi ha pel·lícules que són brillants, espaterrants, úniques, que ens enamoren amb la força dels seus personatges. Què se n’ha fet, de Baby Jane? n’és una. És una història claustrofòbica, plena de tensió, i amb molts pocs personatges.
Llegiu-ne més...Vint dies amb el meu fill Julian i un conillet és un dels llibres més bonics, delicats i tendres que he llegit mai. És un diari escrit per Nathaniel Hawthorne durant els vint dies que la seva dona va estar fora, visitant els seus pares.
Llegiu-ne més...Leer con rayos X, de Roy Peter Clark, és un manual d’escriptura que analitza 25 obres, tant de ficció com de no-ficció, com ara Els morts, de Joyce, el magnífic Un home bo es difícil de trobar, de Flannery O’Connor, El mar que ens envolta, de Rachel Carson, Madame Bovary, Lolita, els sonets de Shakespeare…
Llegiu-ne més...La casa encantada és un conte curt de fantasmes escrit per Virginia Woolf i inclòs al seu recull de relats Monday or Tuesday, publicat el 1921.
Llegiu-ne més...Mesos amb erra inclou set contes de set clàssics, tots autors del segle XIX i de la primera meitat del XX, i tots transcorren durant les festivitats més importants de la tardor i l’hivern.
Llegiu-ne més...En comptes de ser una peli d’acció divertida (com podria ser Els guardians de la galàxia) o de portar la sèrie B a l’extrem i convertir-se en un festival xaró i excessiu, Power Rangers es pren massa seriosament a si mateixa i intenta convertir-se en una pel·lícula de personatges.
Llegiu-ne més...Estirpe, de Marcello Fois, explica la història de la família dels Chironi, a Nuoro (Sardenya) durant la primera meitat del segle XX.
Llegiu-ne més...L’última nit és un recull excel·lent amb deu relats de l’americà James Salter.
Llegiu-ne més...La puerta al país de las mujeres és una novel·la on, després d’un holocaust nuclear, les dones decideixen agafar les regnes de la societat. Així, creen una nova civilització on les dones estudien i tenen tot el poder intel·lectual i polític, i on releguen els homes a la lluita i a l’exercici físic.
Llegiu-ne més...Els gats han vingut a prendre el te és una bona compilació amb cinquanta poemes molt diferents. La majoria són d’autors prou clàssics i coneguts: Dickinson, Neruda, Borges, Pessoa, Rilke…
Llegiu-ne més...
