Nat Cerezo

A contraluz, de Rachel Cusk

Creat per la i afegit a Crítiques, General

En aquesta novel·la de Rachel Cusk, autora canadenca nascuda el 1967, la forma i el contingut estan tan units com un eixam d’ocells que volen com un de sol. Escrita gairebé tota amb diàleg d’estil indirecte, les moltes veus dels personatges en realitat perfilen una de sola.

Llegiu-ne més...

Punxaven

Creat per la i afegit a General, Relats

-Un ram de roses? – l’home es treu l’abric amb l’ajut de la minyona i li allarga el barret i el paraigües. Es mira la dona, que contempla l’escena recolzada a la paret del rebedor, fumant una cigarreta. – Qui te les ha enviades, Isabel?

Llegiu-ne més...

Villette, de Charlotte Brontë

Creat per la i afegit a Crítiques, General

La novel·la és la més autobiogràfica de Brontë. Hi ha una mena de veritat sota la pròpia veritat de la novel·la, una veu que parla fluix però clar. Basada en la seva estada en un internat de Brussel·les, primer com a alumna, amb la seva germana Emily, i més tard, sola, com a professora, la sensació de soledat i nostàlgia resulten d’allò més reals.

Llegiu-ne més...

Pluja, sempre pluja

Creat per la i afegit a General, Relats

El professor els ensenya diapositives antigues del cel i el sol i els nens badallen, avorrits, fins que sona el timbre. La Clara agafa la motxilla i es posa l’impermeable i les botes. Travessa el porxo del pati entre els altres nens, que es donen empentes i criden, i torna cap a casa amb el cap cot. La pluja rebota a terra i la Clara salta als bassals.

Llegiu-ne més...

Secret

Creat per la i afegit a General, Relats

Tenim quinze anys i aquest casament ens avorreix. La mare m’ha maquillat els ulls al labavo de casa i m’ha obligat a posar-me una faldilla de flors amb un forro que pica i unes mitges que m’estrenyen els peus. La primera vegada que portaràs talons com una senyoreta, diu.

Llegiu-ne més...

Gat

Creat per la i afegit a General, Relats

Havia arribat del no res brut i mig mort de set, però no ens vam adonar que el gat era sord fins que ja portava un any vivint amb nosaltres. Aquella tarda freda de diumenge, la May es va escolar entre els camioners que abarrotaven la barra fent xivarri i prenent cafè i em va estirar de la camisa.

Llegiu-ne més...