Estirpe encisa i meravella

Creat per la i afegit a Crítiques, General

estirpebalco

Balcons a Nuoro per Massimo Frasson / CC BY

Estirpe, de Marcello Fois, explica la història de la família dels Chironi, a Nuoro (Sardenya) durant la primera meitat del segle XX. Michele Angelo i Mercede es coneixen a l’església, quan ell repara el ganxo de l’encenser i ella resa. Cap dels dos coneix a la seva família biològica: a Michele Angelo el va adoptar el ferrer del poble i es diu que els pares de la Mercede van ser un noble i una dona de claus.

estirpe

La meva còpia d’Estirpe

De l’argument, no en penso dir res més. Encara que personalment no m’acaben d’entusiasmar les històries de sagues familiars, aquesta m’ha agradat molt. Estirpe enganxa, no només per la trama, sinó per la seva forma. T’atrapa com una marea inesperada quan fas la migdiada a la platja. La història fa salts endavant i endarrere en paràgrafs curts, separats per espais. Hi ha pocs diàlegs i poques escenes i la manera com està escrita és d’una gran bellesa. Al principi em va recordar una mica a Cien años de soledad, però, a mesura que la novel·la avança, s’acaba convertint en una cosa totalment diferent.

Estirpe va ser una recomanació que em va arribar per algú de confiança (sembla, per cert, que la novel·la es ven molt bé gràcies al boca-orella), i que va encertar de ple. Va anar tot rodat: fins i tot, quan em vaig comprar el llibre, vaig poder escoltar a l’autor, que aquell dia feia una presentació a la meravellosa Librerío de la plata, a Sabadell.

La publica l’editorial asturiana Hoja de Lata i costa uns 22€. L’edició també m’ha agradat molt, es llegeix molt bé i el tacte de les pàgines és molt agradable. Espero que també publiquin les altres dues novel·les dels Chironi: Nel tempo di mezzo i Luce perfetta.