Herència

Creat per la i afegit a Relats

iaia

La meva iaia Carme a Premià de mar, el 1953

Vine, agafa les agulles i la llana, ja veuràs, quedarà tan bé com aquella manta que et vaig fer quan vas néixer, me’n recordo com si fos ahir, a l’hospital semblaves tan poqueta cosa… Va ser dos anys després que es casés el teu pare, que era molt esprimatxat i molt bon nano, tot i que quan era un bebè el teu avi el volia llençar per la finestra perquè no parava de plorar, pobret. L’avi, saps, el vaig conèixer un vespre que em va comprar un bitllet a la tómbola de la parròquia, poc després que em mudés al poble. Abans vivia en una masia, tan lluny de tot que una vegada vaig haver de caminar dues hores fins a cal metge perquè m’havia trencat el braç, coses de nens, com quan em vaig posar al bell mig del passadís a mirar una cuca de llum, que lluïa com una joia, i el meu germà es va entrebancar amb mi i es va fúmer una bona pinya. No teníem electricitat, i un vespre que pujava l’escala amb l’espelma, patapum! un mussol es va estampar contra la finestra i li van quedar les ales esteses, així. Era hivern, i el camí de l’escola cap a casa se’m feia fosc, i llarg, i fred, i la mare m’esperava amb una tassa de caldo calent i m’ensenyava a fer mitja com t’ensenyo a tu ara.