Inside, bell, curt i absurd

Creat per la i afegit a General

inside2

Bosc per Christian Hüpfer / CC BY

Aprofitant les rebaixes d’Steam, la meva parella, que és un sol, em va regalar tres jocs que feia temps que volia: Inside, Hyper Light Drifter i Sunless Sea.
De tots tres, vam començar a jugar a Inside, un videojoc indie de Playdead, una companyia danesa, del qual n’havia sentit a parlar molt i molt bé. L’equip és el mateix que va crear Limbo, un joc de plataformes al qual vaig jugar fa anys, molt breument.
Inside passa al mateix univers i, encara que també és molt malrotllero, és preciós. El jugador comença la partida en un bosc, i ha de guiar un nen per una sèrie de pantalles, vigilant que no el descobreixin i resolent puzles no gaire difícils. Tot i que amb prou feines hi ha música, ni cap diàleg, enganxa, per la bellesa dels escenaris i per la curiositat de voler saber què hi ha més enllà. I malaguanyat: tot el joc aguanta prou bé, però el final no em va agradar gens. Després d’acabar-lo (i sense fer spoilers), vaig buscar per Internet i hi ha teories força boges. Potser el problema és meu, i simplement no era el moment de jugar-lo, però em va recordar certes pelis japoneses on tot va molt bé, fins que al final tot se surt de mare i et preguntes com cordons ha arribat tot a aquest punt tan absurd.
A més, és massa curt. Nosaltres ens el vam passar només en tres hores, i això que anàvem sense pressa. Normalment, tant me fa, el que duri un videojoc (de fet un dels meu preferits és Firewatch, que també és força curt), però aquest cas és excessiu. Sense rebaixa, el joc costa uns 20€ (i a sobre, no té cromos!). Només recomanaria comprar-lo per raons purament estètiques, i quan tingui una rebaixa important.