Mesos amb erra, contes de tardor i d’hivern

Creat per la i afegit a Crítiques, General

mesosamberraportada

El meu exemplar de Mesos amb erra, contes de tardor i d’hivern

Vaig trobar aquesta meravella a la Re-Read de Girona (va ser un dia afortunat: també vaig trobar un altre recull de contes de la Katherine Mansfield i una novel·la de ciència-ficció de la Margaret Atwood que fa molt bona pinta). L’edició és molt maca, de fet, és la típica de labutxaca, però de tapa dura i amb la coberta decorada amb una sanefa de colors de tardor que sembla l’estampat d’un sofà antic.

Mesos amb erra inclou set contes de set clàssics, tots autors del segle XIX i de la primera meitat del XX: Mercè Rodoreda, Truman Capote, Pere Calders, Anton P. Txèkhov, Isak Dinesen, Josep Pla i Katherine Mansfield. Els relats transcorren durant les festivitats més importants de la tardor i l’hivern (Tots Sants, Nadal…); excepte l’últim, que passa al començament de la primavera.

mesosamberra2

The set table per Roman Boed / CC BY

El to dels relats és molt variat. N’hi ha d’humorístics (Quieta nit, de Calders, on el Pare Noel apareix en una casa on es fan els Reis), contemplatius (les descripcions meticuloses de Pla sobre el Poble Sec) i fins i tot fantàstics (Semblava de seda, de Rodoreda, d’estil força gòtic, i que m’ha recordat vagament a The Yellow Wallpaper).

El meu preferit ha estat l’últim, Felicitat, on la Bertha prepara un sopar per als seus amics i per a una nova coneixença, la senyoreta Fulton. Mansfield té un estil molt delicat. En poques pàgines, construeix molt bé els seus personatges i una història subtil i contundent.

Tot i que són contes que demanen tarda de manta, pluja i gat i que ara és primavera, m’ha agradat molt llegir-los. Sens dubte ha estat una troballa, tot i que hi trobo a faltar algun conte japonès (per exemple, al recull Primera nieve en el monte Fuji, de Yasunari Kawavata, hi ha alguna opció interessant), per acabar d’arrodonir-lo.