‘Nem a apunyalar uns melons!

Creat per la i afegit a Crítiques, General

 

Aquest any el festival de cine de Sitges ens ha posat a prova. A casa, som molt fans de Hitchcock (al meu germà, per exemple, li agradava Els ocells perquè explotava una gasolinera) i ens delíem per veure 78/52, un documental que prometia disseccionar la famosa escena de la dutxa de Psicosi. L’únic dia que ens anava bé era un dissabte a les 8:30 del matí. Això volia dir llevar-se a les 6:30, agafar el cotxe a les 7, resar per trobar aparcament i arribar a la sessió només 15 minuts abans.

Va valer la pena el sacrifici? Bé… L’escena de la dutxa va canviar la història del cine. I en Hitchcock, tot i que tenia les seves coses, era un tipus curiós, gairebé adorable. Un geni. I els actors, també. I la música, insuperable. Sí, Psicosi és meravellosa. El seu director, increïble. Els ocells dissecats d’en Norman, extraordinaris. El desguàs de la dutxa, espectacular. El paper de paret, inimitable (de fet, va imitar-se molt com a pel·lícules com The Shining). Psicosi és perfecta, i 78/52 ens ho recorda constantment. De vegades, el documental consistia en tres actors en un sofà, mirant la pel·lícula i fent broma i dient Ohh! Ahh!

78-52

Hitchcock a la casa dels Bates per Ben Bedletter, Architect / CC BY

El documental, doncs, dissecciona poc. Veiem alguns punts clau de l’escena, però s’entreté massa en allò que l’envolta i en altres parts de la pel·lícula. Té algunes anècdotes sucoses (per exemple, que el so de les ganivetades es va aconseguir apunyalant un meló. Diu la llegenda que en Hitchcock escoltava, amb els ulls tancats, com un dels seus encarregats apunyalava tot de melons diferents. Quan va acabar, en Hitchcock va obrir els ulls i simplement va dir “Casaba”). La majoria dels fans ja les coneixeran, ja que apareixen a llibres sobre el director com ara Alfred Hitchcock and the Making of Psycho i el clàssic de Truffaut, Hitchcock.

És una llàstima que 78/52 no es concentri en el que prometia i que l’escena es quedi en anècdota. Em va agradar molt més Hitchcock/Truffaut, una altra pel·lícula (que si no recordo malament va estrenar-se fa un any i mig) basada en les converses dels dos cineastes, que posa imatges a les paraules del llibre i que no s’encanta tant amb la genialitat.