Oryx y Crake, de Margaret Atwood

Creat per la i afegit a Crítiques, General

Com que fa poc vam acabar de veure The Handmaid’s Tale, em venia de gust llegir alguna cosa de Margaret Atwood. Per sort, tenia a la pila de llibres de llegir la primera part d’una trilogia, Oryx y Crake, que vaig trobar fa uns mesos a la Re-Read de Girona.
Oryx y Crake, com The Handmaid’s Tale, és una novel·la de ciència-ficció (o, com diu l’autora, a qui sembla que el terme no li agrada gaire, ficció especulativa) on Home de les Neus, el supervivent d’una catàstrofe que ha acabat amb la humanitat, reflexiona sobre la seva vida anterior en un món dominat per les multinacionals i els transgènics i sobre la seva relació amb Crake, un geni científic, i Oryx, una noia que l’obsessiona.
Oryx y Crake és una novel·la crua, on de vegades em preguntava què era pitjor, si la humanitat continués existint o no. El punt fort és el món que crea Atwood, fosc i retorçat, que reflecteix molt bé el pitjor de l’ésser humà, i una societat no gaire allunyada de la nostra, tot i que de vegades m’ha semblat que el tractava d’una manera massa simplista: tot és terrible, tot és decadent, des de les pàgines web d’Internet, plenes de sexe i de violència, fins a la cria de pollastres sense cap i sense plomes perquè surten més barats.
Per una altra banda, a diferència de The Handmaid’s Tale, hi he trobat a faltar personatges més profunds. La relació entre els tres protagonistes està massa desbuixada, i que, encara que s’intueix des del principi, l’autora la deixa massa pel final. A més, la majoria de personatges són molt plans, sobretot l’Oryx: la noia, exòtica i misteriosa, que s’interposa entre dos amics.
No sé si em llegiré les altres dues novel·les que formen la trilogia. En tot cas, Oryx y Crake, és una novel·la entretinguda. L’edició té bon paper i lletra grossa, però no és gaire maca, tot i que la portada li escau.