Paterson, de la poesia quotidiana

Creat per la i afegit a Crítiques, General

paterson

Foto de Great Falls, Paterson, NJ, per Ken Lund / CC BY

La nova pel·lícula de Jim Jarmusch és una obra d’art que explora camins poètics: la necessitat d’escriure per escriure, la no-necessitat d’ensenyar el que s’escriu al món. Lluny de la fama que podrien aportar-li les seves poesies, el protagonista viu una vida (suposadament) petita que el fa feliç.

Paterson viu a Paterson, Nova Jersey. És conductor d’autobús i viu en una casa amb la porta rosa. També és poeta: escriu en estones lliures, a mà, en una llibreta que ell anomena el seu quadern secret. Ho mira tot com si estigués molt lluny i sembla que sempre estigui pensant en les seves coses de poeta.

Durant una setmana, veiem la història de Paterson, el poeta, i de Paterson, la ciutat. Cada dia, Paterson es lleva, es posa el rellotge, marxa de la casa que comparteix amb la seva companya Laura, treballa i es pren una cervesa quan treu a passejar el Marvin, el seu gos. La pel·lícula es resol gairebé sense cap conflicte. És tranquil·la i meditativa. Com el propi Paterson, que dina cada dia davant de les Great Falls, unes cascades impressionants al bell mig de la ciutat, la pel·lícula contempla.

Cada dia sentim i veiem a la pantalla les poesies que escriu Paterson. El to de veu canvia lleugerament, de vacil·lant, mentre enfila paraules, una darrera l’altra, a més segur, quan el poema ja està acabat. Els poemes són preciosos, quotidians. Parlen de capses de mistos, del sol a la neu. Són de Ron Padgett, que en va escriure tres expressament per a la pel·lícula.

A un nivell poètic més visual, la pel·lícula també està esquitxada per una mena de realisme màgic basat en una sèrie de repeticions i de dualitats, com ara els bessons que Paterson veu per tot arreu, l’obssessió de Laura pels cercles i pel blanc i negre o la cascada, (que apareix en la poesia d’una nena com a “water falls” (literalment “aigua que cau”) i les cascades Great Falls (“waterfall”, en anglès), l’indret preferit de Paterson).

Potser per les històries i la poesia latent de les coses, la pel·lícula m’ha recordat a Winesburg, Ohio, el llegendari recull de contes de Sherwood Anderson. M’ha agradat molt.