Vint dies amb el meu fill Julian i un conillet, de Nathaniel Hawthorne

Creat per la i afegit a Crítiques, General

Vint dies amb el meu fill Julian i un conillet és un dels llibres més bonics, delicats i tendres que he llegit mai. És un diari escrit per Nathaniel Hawthorne durant els vint dies que la seva dona va estar fora, visitant els seus pares. Hawthorne es queda sol a casa (una casa vermella i petita a Massachussets) amb el seu fill Julian i un conillet que anomenen Peu-dret. Tot i que al principi no les té totes, Hawthorne té cura d’en Julian i escriu la rutina que segueixen durant aquestes tres setmanes perquè la seva dona la pugui llegir quan torni.

És estiu, i pare i fill fan cada dia el mateix; anar a buscar llet, pescar al llac i acostar-se al poble per recollir el correu. El seu dia a dia és tranquil, només destorbat en un parell d’ocasions per visitants (com en Herman Melville, amic íntim de la família) o per tràngols menors (com un mal de panxa). L’estil, a diferència d’altres de les obres de Hawthorne, és molt senzill. Sona bucòlic i nostàlgic i ple d’afecte pel seu fill, un xerraire de categoria a qui no aconsegueix rinxolar bé els cabells.

vintdiesambelmeufilljulianiunconillet

El meu exemplar de Vint dies amb el meu fill Julian i un conillet

Pel que fa a l’edició, és una preciositat. El pròleg és de Paul Auster, que explica al lector com era l’autor (diu que era tan tímid que s’amagava darrere dels arbres i les pedres per no haver de saludar ningú!) i la història del diari. És de Días Contados, una editorial que no coneixia i que edita rareses, tant en castellà com en català, pel plaer de fer-ho. El tacte de la coberta de Vint dies amb el meu fill Julian i un conillet és sorprenentment suau, i a l’última pàgina hi ha una cosa que m’encanta: informació sobre el tipus de paper i la lletra. Només hi ha quatre-cents exemplars impresos (cosa que explica perquè em va costar tant de trobar-lo, vaig haver de demanar expressament que me’l portessin a la llibreria). El meu és el 62.